Article 1 Un infant és l’ésser humà fins als divuit anys, llevat que la legislació nacional acordi la majoria abans d’aquesta edat.

Article 2 Tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot infant sense excepció; l'Estat té l’obligació de protegir l'infant contra qualsevol mena de discriminació.

Article 3 Tota mesura, de caràcter judicial o administratiu, que s’adopti respecte a un infant, ha de tenir com a consideració principal l’interès d’aquest.

Article 4 L'Estat té l’obligació d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts en la Convenció.

Article 5 L’estat té l’obligació de respectar els drets i fer complir els deures d’aquells que legalment són responsables de l'infant, per tal que l'infant pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció.

Article 6 L'infant té el dret intrínsec a la vida i l’obligació de l'Estat és assegurar la seva supervivència i el seu desenvolupament.

Article 7 L'infant té dret a un nom des del seu naixement i a adquirir una nacionalitat, de manera que mai no resulti un apàtrida; també té dret a conèixer els seus pares i a ser atès per ells.

Article 8 L'Estat té l’obligació de protegir i, si escau, restablir els aspectes fonamentals de la identitat d’un infant: nacionalitat, nom i relacions familiars.

Article 9 L'Estat té l’obligació de vetllar perquè l'infant no sigui separat dels seus pares contra la voluntat d’aquests, excepte si es tracta d’una mesura de l’autoritat competent que, tenint en compte l'interès superior de l'infant, determini el contrari. L'infant té dret a mantenir el contacte amb el pare o la mare quan estigui separat de l’un, de l’altre o de tots dos.

<< enrere | següent >>