Article 14 L'Estat té l’obligació de respectar el dret de l'infant a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; i de respectar els drets i els deures dels seus pares per guiar-lo en l’exercici dels seus drets d’acord amb l’evolució de les seves facultats.

Article 15 L'infant té dret a la llibertat d’associació i a celebrar reunions pacífiques, amb la condició que els drets dels altres siguin respectats.

Article 16 L'infant té dret a no ser objecte d’intromissions en la seva vida privada; té dret a la família, al domicili i a la correspondència, i no ha de ser objecte d’atacs il·legals pel que fa a la seva honra i la seva reputació.

Article 17 L'infant ha de poder accedir a informació procedent de diverses fons nacionals i internacionals, especialment la que té per finalitat promoure el seu benestar social, espiritual i moral, i la seva salut física i mental; els Estats han de posar els mitjans per tal que això sigui possible.

Article 18 L'Estat ha d’assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l’educació i el desenvolupament de l'infant; són els primers responsables de l'infant i la seva preocupació fonamental ha de ser el seu desenvolupament òptim.

Article 19 L'Estat té l’obligació de protegir l'infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tipus físic, mental o sexual.

Article 20 L'infant privat temporalment o permanentment del seu entorn familiar, així com aquell a qui se l’ha de separar en funció del seu interès primordial, té dret a la protecció i a l’ajuda especials de l'Estat.

Article 21 Els Estats que reconeixen o permeten l’adopció han d’assegurar que la consideració principal sigui l'interès primordial de l’infant.

<< enrere | següent >>